Breu història del nostre centre:
Centre Geriàtric Sant Pere
Les Fonts és una zona residencial urbanitzada d'habitatges unifamiliars entre pinedes punt de trobada de tres municipis: Terrassa, Rubí i Sant Quirze del Vallès, així com a 19 min del centre de Sabadell, 17 min del centre de Sant Cugat i 30 min del centre de Barcelona, connectada a través dels Ferrocarrils de la Generalitat; línia Barcelona-Terrassa; estació de Les Fonts.
Orígens
Sant Pere de les Fonts, casa seva, abans de ser constituït com a centre geriàtric, va ser casa colonial, per això l'originalitat en l'estructura de l'edifici a les finestres arquejades i les teulades típiques. Després va passar a ser l'escola dels nens de les famílies de les Fonts, per això molts dels familiars dels residents de Sant Pere recorden l'edifici com a tal i fins i tot havien acudit a l'escola de petits. Passades algunes remodelacions, el 1990 es va fer la inauguració com a residència de gent gran, l'actual Centre Geriàtric Sant Pere de les Fonts, amb una capacitat de 51 places. El 2009 vam fer una ampliació a les 80 places actuals.
La nostra visió
En aquest temps hem fet i refet diferents croquis i esquemes de les possibles distribucions funcionals basats en la nostra en la persona”, a la recerca de la més àgil atenció, evitant que la magnitud o distribució de l'edificació fos un monument als “passos perduts i la desorientació” tant dels residents com a treballadors. D'altra banda, sempre hem pensat que l'assistència gerontològica s'havia d'expressar en dos vessants, el públic i el privat, per això la nostra voluntat d'anar per aquesta doble via de la col·laboració publicoprivada. En un inici, comencem amb el programa d'Acollida Residencial i després ens reafirmem fent un pas endavant, essent des del 2009 un centre concertat amb el SISPAP amb 51 places a les quals sumem 29 privades ) totalitzant així la capacitat referida de 80 residents. Ja fa uns anys que vam començar a treballar en diferents avantprojectes de creixement estructural conjuntament amb el nostre amic, l'arquitecte Marc Trepat. Finalment van arribar al projecte i l'execució definitius que hem finalitzat recentment, cristal·litzant així el somni familiar de la remodelació i ampliació de la residència.
La Residència, avui
Des de la seva fundació, el 20 d'agost de 1990, fins avui, ens vam proposar un centre dissenyat i destinat a l'assistència de persones amb perfils d'alta dependència, especialment trastorns de conducta en el sentit ampli del terme. Aprofitem l'acondicionament estructural i la distribució de l'edifici en tres plantes i les adaptem a les necessitats i operatives assistencials de grans dependents i, en la mesura del possible, mantenir les seves autonomies personals. Completat el cicle, el centre ha quedat definit com un edifici central independent de dos cossos, amb un pati jardí perimetral pavimentat totalment accessible a usuaris amb dificultats de mobilitat. L'edifici té dos blocs definits orientats cadascun cap als dos carrers als quals tenim accés, Gerani i Dalia. Cada edificació té tres plantes interconnectades entre si conformant un conjunt de 6 espais de convivència residencial, 5 unitats de convivència o miniresidències per a 12 persones i un altre de 20, totes amb els seus serveis i espais comuns per al dia a dia. Hem intentat conjugar, -i creiem que ho hem aconseguit-, la privadesa, familiaritat i proximitat dels petits nuclis residencials amb el seu propi menjador més tranquil i reduït amb la globalitat del centre i els seus serveis comuns: recepció, infermeria, espais dels professionals, gimnàs amb vista exterior, patis, grans terrasses,... sempre buscant simplicitat i lògica assistencial als anells de recorreguts interiors per la fàcil ubicació dels usuaris als espais així com la proximitat dels professionals cuidadors implicats. Des de llavors, intentem millorar dia a dia, tenint en compte el repte i les necessitats assistencials canviants i complexes que puguin anar succeint la gent gran. En aquesta línia hem projectat la nostra experiència i coneixement del sector.
La pandèmia
La irrupció de la recent pandèmia ens ha donat la raó de forma inapel·lable als nostres pensaments de com havíem d'evolucionar com a residència: davant les indicacions de sectoritzacions horitzontals i verticals de Sanitat, Sant Pere va encaixar com a anell al dit, ja que des de fa dotze anys ja treballàvem en el concepte dels nuclis de convivència i espais reduïts. Això, més les lògiques mesures del control de vectors, la inestimable i total col·laboració de les nostres famílies sent tots un sol
equip, va ser el que ens va permetre ser una residència lliure de Covid en els primers impactes tan terribles. No va ser fins a la inevitable extensió del virus, encara que ja menys letal, en què se'ns van produir els primers contagis.
Vam ser la residència que probablement va tenir més impactes als mitjans de comunicació per aquesta circumstància i com a anècdota vam citar que així es va recollir fins i tot a la premsa xinesa. Curiós que el país que va donar origen a aquest virus ens cités com a exemple de la lluita contra ell.
Sobre nosaltres
Som una petita empresa de caràcter familiar amb una trajectòria des de 1983 al sector en què ja està implicada plenament la segona generació i que després de tot el traçat de la nostra particular història hem afrontat el repte, en aquests temps difícils, de fer créixer-lo fins a les 80 places.